Be doncs ja tornem a ser aquí! Ara posarem 2 opinions de dues components del grup i pròximament tindreu les altres 2 opinions de les components restants!

OPINIÓ DE LA MERI:

QUÈ ÉS EL COLTAN? COM AFECTA A L’ACTUALITAT?

Coltan és un mineral format per la mescla de dos minerals associats: la columbita [(Fe, Mn)Nb2O6], i la tantalita, [(Fe, Mn)Ta2O6], en qualsevol proporció; el nom, recull de manera abreujada la combinació dels dos noms. És de color metàl·lic apagat i d'ell s'extreu el metall tàntal, que presenta una gran resistència a la calor i en determinades propietats elèctriques.
Té un gran interès econòmic i estra

tègic, i és fonamental en aparells per a les telecomunicacions. El tàntal i el niobi són utilitzats en gairebé la totalitat de dispositius electrònics: telèfons mòbils, aparells GPS, televisions de plasma, ordinadors portàtils, aparells PDA i MP3, míssils, coets espacials, entre d'altres.
El niobi té utilitat en la fabricació d'acers, sobretot els inoxidables que han d'aguantar altes temperatures, com els dels motors a reacció. També intervé en la fabricació d'imants superconductors per a ressonàncies magnètiques.

Producció mundial

El principal productor de coltan és Austràlia, amb el 10% de les reserves mundials, si bé existeixen reserves provades o en explotació al Brasil amb el 5% de les reserves, Tailàndia amb un altre 5% i a la regió dels Grans Llacs Africans (República Democràtica del Congo), aquesta última amb una estimació del 80% de les reserves mundials, en una zona denominada Kivu, tot i que el 2006 representava només un 1% de la producció mundial. Segons informes d'agències i de la premsa internacionals, l'exportació de coltan ha ajudat a finançar diversos bàndols de la Segona Guerra del Congo, un conflicte amb un balanç aproximat d'uns 4 milions de morts. Rwanda i Uganda estan exportant actualment coltan robat del Congo a occident, principalment als Estats Units, on s'utilitza gairebé exclusivament en la fabricació de condensadors electrolítics de tàntal.
S'estan explorant futures mines que podrien ser actives en el futur; ordenades per la seva magnitud són:Aràbia Saudí, Egipte, Grenlàndia, Xina,Monçambic,Canadà, Austràlia, EEUU,Finlàndia i Brasil.
Entre tot això crec que el coltan es una amenaça per l’actualitat. Només hi ha de diferencia que un treballador normal guanya (10$) mensuals, en canvi un treballador que treballa a les mines extraient coltan guanya entre (10$ y 40$) setmanals. El mètode d’extracció es molt arriscat ja que poden aparèixer altres minerals com radioactius, que la seva explosió fa que un gran nombre de treballadors quedin afectats per la radiació que desprèn. Això també a causat la mort de 4 milions de persones i no només d’elles sinó també morts de molts animals i tot el medi ambient.

OPINIÓ DE LA NEREA:

NOVES TECNOLOGIES I ARTICLES: EL COLTAN

Abans de fer cap opinió personal, trobo que hauria de dir que és el coltan i per a que s’aprofita, ve doncs comencem! Coltan és un mineral format per la mescla de dos minerals associats: la columbita o niobita, [(Fe, Mn)Nb2O6], i la tantalita, [(Fe, Mn)Ta2O6], en qualsevol proporció, és de color metàl·lic apagat i d'ell s'extreu el metall tàntal i el niobi. El nom recull de manera abreujada la combinació dels dos noms que originàriament es va fer servir a l’Àfrica.

- El niobi es fa servir per fabricar imants d’alt poder magnètic i és la clau pel desenvolupament de micromotors ( els dels discos durs, d’altaveus i d’auriculars ); també té moltes aplicacions per a ordinadors, indústria aeroespacial, levitació magnètica o implants mèdics.
- El tàntal s’utilitza per fabricar condensadors i està present en totes les bateries de telèfons mòbils o altres aparells amb bateries recarregables.

Aquests dos materials que s’extreuen tenen un valor mol alt, per això controlar-ne la producció és un negoci més que rendible per a governs, distribuïdors i fabricants. El principal productor de coltan es Austràlia, al Brasil, a Tailàndia i a la República Democràtica del Congo.

Penso que sí, que van molt bé per fabricar noves tecnologies, però els governs s’aprofiten d’això econòmicament, sinó per quina altre raó aquest material es tan demanat i se n’extreu tan? Aquestes dades o demostren: segons l’ONU entre el 1998 i el 2002 es van extreure de la República Democràtica del Congo prop de 3’9 milions de quilos de coltan, amb un valor de 793 milions de dòlars. A demés s’ha extret massa material amb relació amb els anys, els humans no pensem que allò que nosaltres triguem 4 anys en treure, a la natura li costa milions i milions d’anys fer-ho, s’ha de pensar que totes les mines que ara hi ha obertes algun dia s’esgotaran, per tant, s’ha de parar d’extreure tan material amb tan poc temps.

Però es clar, això no només afecta a la natura, sinó que també hi ha altres sectors que es veuen afectats, en les zones d’explotació minera hi ha molta gent que es pobre i que la devastació produïda per l’explotació encara els ha afectat més, i si algunes d’aquestes persones s’ha quedat sense casa? Que més dóna! L’únic que interessa és l’extracció de material i els seus beneficis i si per aconseguir això s’ha de lluitar i s’han d’emportar per davant a 4 milions de persones o que algunes altres persones s’hagin de desplaçar cap a altres països o faran; els i es indiferent els drets humans i els sentiments de la gent.

Ara, per això, m’agradaria parlar de les persones que treballen en les explotacions mineres, aquesta gent que treballa allà té una assegurança mèdica en cas d’accident? Tenen les condicions adequades per treballar allà? Són esclaus del govern? És més, tenen tots els papers i la situació legalitzada? Estic segura que totes aquestes preguntes no tenen respostes gens agradables. A arrel d’això arribo a la conclusió que l’home és el mateix esclau de l’home, no ens cal cap ésser que ens esclavitzi, nosaltres sols ja som capaços de fer-ho, tan de bo aquesta capacitat no l’haguéssim aprés mai.

Tot i això, les persones que treballen allà no són les úniques que es veuen afectades per aquesta situació, també s’hi veuen afectats els animals, les poblacions d’elefants i goril·les a la República Democràtica del Congo són assetjats per el consum humà. Una dada esfereïdora és aquesta: l’any 2007 la població de goril·les d’una part del Congo havia baixat a set-cents exemplars; a mi aquesta xifra em dóna moltes coses en les que pensar, no en tenim prou en fer mal bé el nostre sòl i moltes vides humanes? També hem de castigar a animals que no en tenen cap culpa? Crec que en ves de mirar pels beneficis haurien de mirar la part dolenta, si continuen així, les poblacions d’elefants i de goril·les reduiran tan el seu nombre d’individus que no en quedaran en aquella zona, per tant la població quedaria greument afectada.

No es un tema per prendre-se’l en broma, hi ha moltes coses en joc: vides humanes, els sols, la vida d’animals, els drets humans dels treballadors, etc. però tot això no es considerarà important mentre els governs segueixin tenint al seu davant tan sols els beneficis de l’extracció del coltan.